Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera. Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya. Diputat a les corts de Cadis (1810-13), mantingué una actitud tradicionalista. Bisbe de Menorca (1815-20) i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals. Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell (1821). El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona.