i Ricard Creus i Marzo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricard Creus i Marzo

Ricard Creus i Marzo
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 1928

Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del Grup Postextura. Col·laborà en la fundació de l’escola d’expressió “L’Arc”. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa de l’expressió plàstica (1973) i El segle de Picasso (1982).

Ha publicat per a joves els volums de narrativa Una pedra per corona (1979), Pa amb xocolata (1982), Picasso o l’alegria de viure (1982), El gos i l’oreneta (1983) i El moro, les taronges i la guerra (1984), Què somies? (1987) i Sempre passa alguna cosa (1989) . La seva obra poètica consta dels següents títols: Cendra amb foc (1975), Poemes de l’altra veu i de la meva (1976), 36 poemes a partir del 36 (1978), Si em dónes l’adéu no et prenc pel mot (1979), Retornar a Itàlia (1992, premi Rosa Leveroni 1991), Jo amb mi i altres poemes (1994), M'estimo el cos (1997) i Ahir d’amor i avui encara (2010). És autor, també, de les novel·les L’ocell (1985), premi Andròmina, Posicions (1987), premi Sant Jordi i Vol Barcelona-Mèxic (2000), de l’obra de teatre Entre aigua i anís. Jo vinc d’un altre temps (1986) i de Cantijoc: cantata per a cor infantil, narradors i orquestra (1992) .

Llegir més...