i serra de Crevillent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

serra de Crevillent

Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.

Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional; orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat; flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt. El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser vil·lafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos accidents (rambles prou encaixades i cons al·luvials sobreposats) a la sortida dels portells de la serra. Des del s. XVII i en relació amb la crisi de l’expulsió dels moriscs, hi hagué bandejats a la serra, la qual cosa donà peu a una tradició de vida que durà fins al s. XIX amb el llegendari Jaume el Barbut.

Llegir més...