Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional; orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat; flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt. El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser vil·lafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos accidents (rambles prou encaixades i cons al·luvials sobreposats) a la sortida dels portells de la serra. Des del s. XVII i en relació amb la crisi de l’expulsió dels moriscs, hi hagué bandejats a la serra, la qual cosa donà peu a una tradició de vida que durà fins al s. XIX amb el llegendari Jaume el Barbut.