i Joan Crexells i Vallhonrat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells

filosofia filos i literatura lit
Humanista i escriptor.
Barcelona, 5 de març de 1896 — Barcelona, 13 de desembre de 1926

Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret. Milità a Acció Catalana. Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal (1924), càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar. Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, i a través dels seus escrits i de les seves conferències incorporà nous corrents europeus a la cultura catalana.

Col·laborà en Quaderns d’Estudi, en La Revista, en Revista de Catalunya i en La Publicitat (1920-26), on s’encarregà de la pàgina d’economia amb el pseudònim Observer. Com a hel·lenista, traduí tres volums dels Diàlegs de Plató per a la Fundació Bernat Metge (1924-28). Pòstumament, en foren publicats La història a l’inrevés (1968) i els reculls d’articles Primers assaigs (1933). La seva Obra Completa ha estat reunida en quatre volums: De Plató a Carles Riba (1996), assaigs filosòfics i literaris; Cròniques Europees. Berlín-Londres, 1920-26 (1997), de temàtica política; i dos volums d'Escrits d’economia i finances, del 1925 (1998) i el 1926 (2000), respectivament.

En record seu hom instituí el 1928 el premi Crexells, de novel·la.

Llegir més...