Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III. Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la; el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464. La derrota de Brunkeberg (1471) posà fi als seus intents de recobrar Suècia. El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua. En garantia del dot de la seva filla Margarida, casada (1469) amb Jaume III d’Escòcia, donà les illes Òrcades i Shetland, que foren posteriorment annexades a Escòcia. Fundà la Universitat de Copenhaguen.