Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist, Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu. A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró. D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir (camí del port) i el carrer de Sant Pere (camí del Vallès). Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del Misteri de Sant Cristòfol, que des del s. XVI tenia lloc a la processó valenciana del Corpus, i passatges de la seva vida són el tema de dues consuetes mallorquines, Consueta de la conversió de sant Cristòfor i Consueta de la passió de sant Cristòfor, també amb fragments musicats, conservades en un manuscrit de la fi del s. XVI. Sant Cristòfor, durant un quant temps patró de barquers, ho ha esdevingut dels automobilistes; el costum de beneir els cotxes el dia de la seva festa sembla iniciat a Barcelona el 1907. La seva festa se celebra el 10 de juliol.