i Benedetto Croce | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benedetto Croce

Benedetto Croce
© Fototeca.cat
filosofia filos, ciències polítiques polít i història hist
Filòsof, historiador i polític italià.
Pescasseroli, els Abruços, 1866 — Nàpols, 1952

Fundà “La Critica” (1903) i “Quaderni della Critica” (1945). Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1916). Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador. El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics. La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale (1902), on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual; la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l' econòmica ; dividides en formes universals donen el pensament lògic i l' acció moral . L’art és una intuïció lírica, una imatge fragmentària de la realitat, que a Il carattere di totalità nell’espressione artistica (1917) identifica amb la intuïció còsmica, que recull l’infinit en el finit. L' Estetica propugna la indivisibilitat de la poesia. A Le definizioni del romanticismo (1906) oposà classicitat i Romanticisme, que més endavant concebé com a dos moments necessaris de l’obra d’art ( forma o intuïció i contingut o sentiment ). A Aesthetica in nuce (1928) sosté que el fonament de la poesia és la consciència moral; la literatura és inidentificable amb intuïció pura, volició pràctica o concepte. La Poesia (1936) defineix la forma literària com l’harmonia entre formes d’expressió poètica i no poètica. A l' Estetica el llenguatge és expressió, identificat amb l’art i irreductible a cap norma; la lingüística coincideix amb l’estètica, en el camp teòric, i amb la crítica literària, en el camp pràctic; pel que fa a la llengua comuna, en La filosofia del linguaggio e le sue condizioni presenti (Discorsi di varia filosofia ) (1945) la considera una institució pràctica, i la lingüística, una disciplina de caràcter històric. El segon moment de la filosofia crociana és la Logica come scienza del concetto puro (1905), on defineix el concepte , en sentit concret, com a unitat de dos conceptes oposats. L’objecte de la Filosofia della Pratica. Economia ed Etica (1909) és la volició pràctica del particular ( economia ) i de l’universal ( ètica ). En Teoria e storia della Storiografia (1917) la història és una forma de conèixer el particular; a Il carattere della filosofia moderna (1941) el coneixement històric és identificat amb el conceptual o filosòfic de l’universal. Escriví també altres obres, la majoria a cavall de l’assaig històric, filosòfic i la crítica literària o artística.

Col·laboració: 
RMP
Llegir més...