i Crònica de Pere el Cerimoniós | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Crònica de Pere el Cerimoniós

historiografia historiog
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.

És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivencia del gènere de cròniques populars a què pertany. Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini. En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció; té, però, una gran valor com a document psicològic i és una font de primer ordre per a l’estudi del regnat de Pere el Cerimoniós i del seu pare. És escrita en forma autobiogràfica i comprèn la vida del seu autor (1319-87) (sense, però, referir-se als seus darrers anys) i la del seu pare Alfons el Benigne (1299-1334), amb al·lusions a esdeveniments anteriors.

Se'n conserven dues versions: una que fou completada en el període 1375-83, potser ja iniciada abans del 1349, i que constitueix una mena d’esborrany per a ésser sotmès a l’examen del rei; i una altra que amplia i retoca la primera i hauria estat escrita el 1385, llevat d’un apèndix, constituït per materials poc elaborats, redactat després del 1385 i abans del 1425. L’estudi de les alteracions introduïdes en la primera versió per a la composició de la segona resulta d’un gran interès per al coneixement de les motivacions i les reaccions del rei cronista.

La conservació d’alguns documents referents a la redacció d’aquesta crònica permet de conèixer-ne de forma excepcional el mecanisme de la composició i instrueix sobre com pogué ésser la redacció d’altres cròniques i especialment del Llibre dels feits de Jaume I. Hom sap avui que, sota la direcció del rei, les instruccions molt concretes seves, la inspiració sovint immediata d’ell (que arriba a indicar les fonts a què cal acudir) i la seva revisió final, hi treballaren diferents executors, dels quals són coneguts els noms del lloctinent de mestre racional Bernat Descoll i del cambrer Arnau Torrelles, als quals potser cal afegir els del camarlenc Ramon de Vilanova i de l’escrivà Bernat Ramon Descavall.

En la redacció definitiva, la crònica apareix formada per un pròleg ple de citacions escripturístiques, per sis grans capítols o llibres i per un apèndix. El primer capítol comprèn el regnat d’Alfons el Benigne (1327-36) i es basa, probablement amb poques alteracions, en un text independent preexistent. El capítol segon és dedicat als primers anys del regnat del Cerimoniós (1336-40). El tercer, el més extens, tracta de la pugna amb el rei de Mallorca fins el 1345. El següent narra les lluites contra la Unió aragonesa i valenciana i alguns altres esdeveniments que s’allarguen fins el 1350. El capítol cinquè es referix a les guerres contra Gènova fins el 1355. El sisè relata principalment el conflicte amb Castella i arriba fins al 1366. En fi, l’apèndix tracta de diversos esdeveniments, molts dels quals relacionats amb Sicília, fins el 1380. Per a la redacció del conjunt, les fonts utilitzades foren, ultra algun text historiogràfic anterior, nombrosos documents, processos, els llibres d’escrivà de ració i els records personals del rei i dels seus col·laboradors. La inclusió de la versió definitiva de la crònica dins la de Pere Miquel Carbonell, impresa en 1546-47, n'assegurà la difusió. Prèviament ja havia estat resumida dins alguna crònica universal. Antoni de Bofarull en publicà una traducció castellana el 1850. Rafael Tasis en feu una extensa paràfrasi, en català modern, el 1954.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...