i Cronicons Barcinonenses | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cronicons Barcinonenses

historiografia historiog
Família de texts annalístics en llur majoria llatins originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.

El Cronicó de Skokloster, primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una al·lusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801. El Cronicó de Sant Cugat, ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182. El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 (en realitat diu equivocadament 1085) fins al 1239, data aproximada de la redacció. Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts des d’Adam fins a Jesucrist, comencen les anotacions amb la de la naixença del Redemptor i arriben fins a l’any 1270. Els Cronicons Barcinonenses començaren a ésser traduïts al català poc temps abans del 1283; la primera versió conservada data del 1283; una altra (coneguda amb el nom de Cronicó Barceloní I) abraça del 985 al 1295, i una tercera (coneguda amb el nom de Cronicó Barceloní II), del 985 al 1298. Però prosseguiren les versions llatines durant tot el s XIV. Els Cronicons Barcinonenses I i II, quasi iguals, semblen procedir d’un cronicó barcinonense, perdut, que acabava el 1274. Tots dos tenen com a data final el 1311, i així com el primer parteix del 985, el segon té notícies del 801 i el 814. El Cronicó Barcinonense III és molt extens, i és format, sembla, per la unió de dos cronicons anteriors; comprèn del 801 al 1323. Un altre cronicó barcinonense dut a Ripoll i degut a diverses mans, la darrera de les quals de la fi del s XIV, arriba fins el 1334 en la part conservada. El Cronicó Barcinonense IV fou compost per Guillem Mascaró, beneficiat de la seu de Barcelona, des dels primers anys del regnat de Joan I fins que morí el 1405. Comprèn del 714 al 1405, amb alguna notícia posterior fins al 1452. Cal esmentar encara el Cronicó Ulianense, barcinonense dut a Santa Maria d’Ullà al començament del darrer quart del s XIII i continuat allà fins el 1409 i que comprèn notes des del 1113 (en realitat, 1114), i el cronicó del monestir de Sant Feliu de Guíxols, molt breu i lacònic, probablement extractat d’un barcinonense vers la fi del sXIV, que conté notícies des del 980 (que ha d’ésser 985) fins al 1312 (que ha d’ésser 1392).

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...