Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia (1819), fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel (Barcelona? ? — 1862) en 1831-33 i novament vers el 1844. El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que instal·là una fàbrica a Badalona (1874) i que es transformà (1904) en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7.500.000 pessetes. Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander. Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga. Participava majoritàriament a Transportes, Aduanas y Consignaciones (TAC) —empresa naviliera—, Agrocros —productes agroquímics—, Combustibles de Fabero —mines de carbó—, Doctor Andreu —productes farmacèutics—, Electrometal·lúrgica de l’Ebre —energia elèctrica—, Indústries Químiques de Tarragona —fertilitzants—. Les fortes pèrdues derivades de l’activitat de fertilitzants l’abocaren a una major diversificació i al tancament d’algunes fàbriques (Alacant, Sant Carles de la Ràpita). El 1984 les seves vendes foren de 48.343 milions de pessetes, però les vendes consolidades del grup eren de 70.786, amb una plantilla de 2.945 empleats. El 1989 la fusió de la Societat Anònima Cros amb Unión de Explosivos Río Tinto S.A. donà lloc a Ercros S. A..