Doctor en dret (1949) i en lletres (1964), exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre. L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie. Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène bureaucratique (1964), Le monde des employés de bureau (1965, La Société bloquée (1970), On ne change pas la société par décret (1979), État moderne, État modeste. Stratégies pour un autre changement (1986), i La Crise de l’intelligence (1995), a més de dos volums de Mémoires (2002, 2004). Rebé el premi Alexis de Tocqueville (1986) i el 1999 ingressà a l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques.