Cruïlles

Vista general de Cruïlles

© Vincent van Zeijst

Vila (76 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà); és a l’esquerra del Daró, uns 3 km a l’oest de la Bisbal.

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles. La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII), aïllada al mig de la plaça. És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila. La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior.

Aspecte de la torre del castell de Cruïlles

© Jaume Ferrández

L’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular de la mateixa amplada i de la mateixa alçada. La volta de la nau és apuntada. A cada banda hi ha capelles laterals amb voltes rebaixades -en una de les quals es guarda una calaixera decorada i una talla de la Mare de Déu- i una reixa barroques, procedents de Sant Cebrià de Lledó. Al costat de tramuntana de la façana s’alça la torre del campanar, quadrada. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segona meitat del segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.

Carrer de Cruïlles

© Vincent van Zeijst

A la vila de Cruïlles hi ha dues cases amb finestres goticorenaixentistes molt semblants, amb decoració en baix relleu. Una d’aquestes cases és situada extramurs, vorejant l’antic sector meridional de la muralla.

El 1442, esdevinguda vila reial, obtingué el privilegi d’ésser carrer de Barcelona. Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. Al s. XIX li foren agregats els termes rurals de Santa Pellaia, Sant Cebrià dels Alls i Sant Cebrià de Lledó. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.

La festa major de Cruïlles s’escau per Sant Ponç, cap al segon diumenge de maig. El diumenge proper al 10 de desembre se celebra la festa de Santa Eulàlia.