i Cruïlles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cruïlles

Castell dels Cruïlles, a Peratallada
© Fototeca.cat
genealogia geneal
Llinatge de l’estament noble del Principat de Catalunya, que prengué el nom del seu domini originari de Cruïlles (Baix Empordà).

Els Cruïlles: línies troncal i de Rupit
© Fototeca.cat
El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles (1136); tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert (I), que testà el 1035, el seu fill Jofre (I) (o Gaufred), que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre (II), que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca (1114), i Guerau (1125), potser pare d’Humbert de Cruïlles. El fill d’aquest darrer, Gilabert (II) de Cruïlles, sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Seguiren els seus fills Gastó de Cruïlles (mort el 1229) i Galceran de Cruïlles, els quals serviren Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212); Gilabert (III) de Cruïlles, fill de Gastó, es distingí a Mallorca (1229) i casà el seu fill Gilabert de Cruïlles i de Bestracà, dit el Gran, amb la pubilla de Peratallada (vers el 1249). Amb aquesta unió els Cruïlles senyorejaren una bona part del Baix Empordà, des de Santa Pellaia, a les Gavarres, fins a les platges de Begur i de Calonge (baronia de Cruïlles). Dels fills de Gilabert (IV) (mort en 1295/1304), Bernat de Cruïlles i de Peratallada, conegut també com Bernat de Peratallada, i Berenguer de Cruïlles i de Peratallada, sorgiren, respectivament, les dues grans línies de Peratallada i de Calonge, aquesta darrera anomenada també de Bestracà, al segle XIV.

Els barons deCruïlles
© Fototeca.cat
La línia troncal dels Cruïlles de Peratallada continuà amb l’esmentat Bernat (mort vers el 1325), amb Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís (mort el 1348), que fou governador de València (1329), com el seu pare, i es casà amb una filla natural del rei de Mallorca, amb Gilabert de Cruïlles i de Mallorca (mort el 1395), i amb Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines (mort vers el 1421), i s’extingí el 1495 amb Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera, a la mort del qual passà al seu nebot Joan de Quadres, que esdevingué Joan de Cruïlles (mort el 1557). Aquest també morí sense fills i el succeí la neboda Blanca de Cruïlles i Bret (morta el 1563), que transmeté l’herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles (morta vers el 1580). A la mort d’aquesta els béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles). El rebesnet d’aquest, Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera, baró de Cruïlles, obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent. El 1889, a la mort de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Sagarra, tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna (mort al 1911). Passà al seu fill Felip de Cruïlles de Peratallada i Pujol de Pastor fins a la seva mort al 1950, en que el succeí igualment el seu fill Santiago de Cruïlles de Peratallada i Bosch (mort al 1999), tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, director general de Transoports Terrestres i subsecretari de Gobernació, casat amb Rosa Maria Ventosa i Despujol, filla de Joan Ventosa i Calvell. El seu fill Felip de Cruïlles de Peratallada i Ventosa, el succeí fins que va morir l’any 2008. La seva filla, Susana de Cruïlles de Peratallada i Jaumandreu és l’actual marquesa de Castell de Torrent i baronessa de Cruïlles.

La línia secundària de Rupit fou iniciada per Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (mort el 1452), fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines, el qual heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells, com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Pel matrimoni de llur fill, Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig, amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. La línia s’extingí amb llur filla Violant de Cruïlles i de Vilademany, que aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom de Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, al Conflent, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.

Els Cruïlles d'Aiguafreda
© Fototeca.cat
La línia secundària d’Aiguafreda fou fundada per Guerau Gilabert (o Gilabert Guerau) de Cruïlles i de Cervelló, un altre fill de Jofre Gilabert (I), el qual obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d’Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d’aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau. S'extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric—Cruïlles de Santa Pau.

Els Cruïlles de Calonge i Bestracà
© Fototeca.cat
La línia secundària de Calonge i Bestracà fou iniciada per Berenguer de Cruïlles i de Peratallada (mort vers el 1330); seguí amb el seu fill Gilabert de Cruïlles i de Bestracà (mort vers el 1350), amb Berenguer de Cruïlles i de Mosset (mort el 1402), que perdé Bestracà vers el 1370 i, en teoria, Calonge (1371), amb el seu fill Bernat de Cruïlles (mort després del 1436), amb Pere Galceran de Cruïlles (mort el 1447), amb Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes, que esdevingué senyor de Llagostera (Gironès) vers el 1437 com a hereu del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles (el qual havia obtingut aquesta baronia en morir el seu sogre Roger de Montcada), amb Pere Galceran de Cruïlles i de Tentelles (mort vers el 1497), amb Francesc de Cruïlles i Redon (assassinat el 1512) i amb Martí Guerau de Cruïlles (mort el 1564); aquests darrers s’anomenaren barons de Llagostera per tal com Calonge es perdé definitivament durant la guerra civil de 1462-72, a conseqüència d’un plet secular de lluïció; mort el darrer sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.

Els Cruïlles de Castellfollit, Mosset i Montagut
© Fototeca.cat
La branca de Castellfollit, Mosset i Montagut fou iniciada per Bernat (o Bernat Guerau, o Guerau Bernat) de Cruïlles i de Blanes (mort el 1461), fill de Pere Galceran de Cruïlles, baró de Calonge, pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santa Pau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset; des d’aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles de Santa Pau. Se succeïren Hug de Cruïlles i de Santa Pau (mort vers el 1490), Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau (mort vers el 1523), Galceran(-Miquel) de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell (mort vers el 1570) i Guerau (o Guerau Galceran, o Guerau Joan Antic Galceran) de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera (mort el 1611), el qual havia rebut el 1599 el títol de comte de Montagut, i abans (1595) havia esdevingut baró de Llagostera, per sentència judicial. Seguiren la branca, esdevinguda il·legítima, Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (mort després del 1611), Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (mort el 1625) i Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca, que morí vers el 1701, sense fills. Feu hereva la muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s’intitularen comtes de Montagut.

La línia de Vilobí sorgí del segon fill, Galceran de Cruïlles (mort després del 1212), de Gilabert (II), senyor de Cruïlles; aquesta línia, que al sXVII també es cognomenà de Cruïlles-Sitjar, tingué casa a Girona i continuà de baró en baró fins el 1789, que passà, per línia femenina, als Sarriera-Gurb, comtes de Solterra, alhora que es perdé el cognom de Cruïlles.

La branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia fou fundada per Joan de Cruïlles (mort el 1423), fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset, i s’extingí amb els besnets del fundador, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.

La branca il·legítima de València fou iniciada per Joan de Cruïlles, establert a València, possiblement fill il·legítim de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada, senyor de Calonge. D’aquesta branca, que posseí la senyoria d’Alfara, sorgiren la subbranca dels senyors de la baronia de Forna (1395), que es refongué amb la branca d’Alfara, per raó de matrimoni, a la primera meitat del segle XVI; adquirí les baronies de Càrcers i Guadasséquies, s’extingí el 1738 i passà, per successió femenina, als Montserrat, que obtingueren el marquesat de Cruïlles; i el brancó de Xàtiva, també extingit.

Col·laboració: 
SSo / AFE / JCPV
Llegir més...