Bernat de Cruïlles i de Peratallada

Bernat de Peratallada
(?, aprox. 1250 — ?, aprox. 1325)

Almirall.

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles (Baix Empordà), fill i hereu de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada. El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella. El 1277 es casà amb Elisabet Dionís (morta el 1298), parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera. Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara (1283). Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus. Lluità en la defensa de Catalunya contra els francesos (1285), i el 1288 fou alcaid de Siurana. Més tard topà amb el rei Jaume II, i el 1294 estigué pres per la seva actuació contra els templers de Palafrugell. Reconciliat, es distingí com a almirall a Almeria (1308). El 1309 prengué part en la conquesta de Múrcia, i el 1312 i en 1319-21 fou procurador general de València, on obtingué del rei l’hospital del Temple (1312) i altres dominis (Barxeta, a la Costera, etc); el 1315 el rei li confiscà els feus de l’Empordà, i el 1316 atorgà carta de poblament a Benifallim (Alcoià).