Caputxí, es retirà com a eremita a la Serra da Arrábida, marc fonamental de la seva obra. Hi compongué poemes, lamentant la seva obra anterior de poeta profà i complaent-se en una visió de la natura en què dominen els tons dramàtics, allunyada del panteisme renaixentista i del franciscanisme en què s’havia format. La seva obra fou publicada per primera vegada al s XVIII, i fou reeditada el 1918.