i Josep Cuatrecasas i Arumí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Cuatrecasas i Arumí

botànica bot
Botànic.
Camprodon, Ripollès, 1903 — Washington DC, 24 de maig de 1996

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica (1924-30), i es doctorà a la de Madrid (1928). Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem. Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina (1929). El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid; fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment (1936) director del Jardín Botánico de Madrid. Després d’un viatge a Colòmbia (1932) publicà Plantae colombianae novae (1933) i Observaciones geobotánicas en Colombia (1938). El 1939 s’exilià i fou professor de l’Instituto Botánico de Bogotà, i a Cali, cap de la Comisión Botánica del Valle del Cauca i director de l’Escuela Superior de Agricultura Tropical. Des del 1947 residí als EUA, on fou conservador del Field Museum of Natural History de Chicago; el 1955 fou adscrit al departament de botànica de la Smithsonian Institution, i en 1961-74 dirigí Flora Neotròpica, projecte patrocinat per la UNESCO i ideat per ell, que coordinava els estudis botànics de l’Amèrica tropical. Autoritat eminent en botànica tropical, descriví espècies vegetals noves en Nota a la flora de Colombia (1934) i Estudios sobre plantas andinas. És autor d’una revisió exhaustiva del gènere Theobroma: Cacao and its allies (1964), Prima flora colombiana (1957-69) i Aspectos de la vegetación natural en Colombia (1958). El 1954 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de jubilar-se, el 1977, continuà desenvolupant la seva activitat investigadora a la Smithsonian Institution com a investigador honorari associat fins a la seva mort.

Col·laboració: 
MGa
Llegir més...