Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades (1840-42). El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional; el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol. En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà. L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés.