i Joan Baptista Culla i Clarà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Baptista Culla i Clarà

història hist
Historiador.
Barcelona, 1952

Llicenciat (1976) i doctor (1985) en història contemporània per la Universitat de Barcelona, el 1977 fou nomenat professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Ha publicat El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), El lerrouxisme a Catalunya (1986), Joan Casanellas i Ibarz (1904-1986) (1991), Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002), Israel, el somni i la tragèdia: del sionisme al conflicte de Palestina (2004), La dreta espanyola a Catalunya (2009) i Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política (2013). En col·laboració és autor de  Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989) i Diccionari de partits polítics de Catalunya. Segle XX (2000; amb Isidre Molas), a més de participar en diverses obres col·lectives. Ha dirigit, en col·laboració amb Lluís Basset i Borja de Riquer, Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997), i ha coordinat El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001). Col·laborador en diverses publicacions periòdiques ( Serra d’Or , L’Avenç , Avui,  El País , etc.), ha dirigit programes de televisió sobre documentals històrics.

Llegir més...