Cumaná

Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.

L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat. Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port. És el nucli industrial (indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco) i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera. És un important port pesquer, amb indústria conservera (s. ardines). Centre d’ensenyament superior: Universidad de Oriente, fundada el 1958. La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou instal·lat el 1515 i fou obra de missioners dominicans. Posteriorment (1521), Gonzalo de Ocampo hi fundà Nueva Toledo, la qual, destruïda pels indis poc temps després, fou substituïda el 1523 per la Nueva Córdoba de Jácome Castellón. El nom actual li fou donat el 1568 per Diego Fernández de Serpa. Durant els s. XVII i XVIII hi afluïren molts missioners, especialment caputxins i franciscans, que contribuïren a colonitzar la regió, la qual fou poblada en gran part per gent canària, condició imposada per la monarquia hispànica (1718) a l’arxipèlag canari per a comerciar amb set ports americans, entre els quals el de Cumaná. Abans de la llibertat de comerç, la companyia de Barcelona (1751 i 1756) fou facultada per a comerciar-hi. Cumaná inicià el moviment independentista l’any 1810. Ocupada a l’estiu del 1813 per Mariño, caigué poc temps després a les mans dels reialistes.