i Alvaro Cunqueiro Mora | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alvaro Cunqueiro Mora

Alvaro Cunqueiro

literatura lit
Escriptor gallec.
Mondoñedo, 22 de desembre de 1911 — Vigo, 28 de febrer de 1981

Inicià la seva obra dins el corrent surrealista, i el seu llibre Poemas de si e non (1933) és una obra fonamental dels moviments gallecs d’avantguarda. Amb Cantiga nova que se chama Riveira s’incorporà al neotrovadorismo (1933). Després de la guerra féu periodisme en castellà i escriví els primers llibres de prosa, reeditats conjuntament amb el títol Flores del año mil y pico de ave (1968). El seu primer llibre en prosa gallega és Merlin e familia (1955), seguit d'As crónicas do sochantre (1956). A Escola de manciñeiros (1960) hi ha un seguit de medecinaires rurals, retratats amb una prosa de gran ductilitat i vigor imaginatiu. Amb Si o vello Simbad volvese ás illas (1961) i Tesouros novos e vellos (1964) sembla tancar-se una etapa en què Cunqueiro col·laborà de manera decisiva en la restauració cultural gallega després de la guerra civil. Durant aquesta mateixa etapa escriví obres de teatre: Don Hamlet (1959) i A noite vai como un rio (1965). Las mocedades de Ulises (1960) assenyala la seva reincorporació a la prosa castellana, iniciada ja amb les versions de les seves obres gallegues: Merlín y familia (1957) i Las crónicas de sochantre (1959). Entre les darreres publicacions en castellà figuren Viajes y fugas de Fanto Fantini della Gherardesca (1973), El año del cometa (1974) i La otra gente (1975). Destaquen també els seus llibres de cuina, molt documentats i amens, com Teatro venatorio y coquinario gallego (1958), en col·laboració amb J.M. Castroviejo; La cocina cristiana de Occidente (1969) i A cociña galega (1973). En un moment que dominava en la novel·lística castellana la preocupació pel detall documental, Cunqueiro hi aportà el lliure desplegament de la fantasia, la preocupació estilística i un llenguatge refinat, on tenien un paper fonamental els arcaismes i galleguismes. Li fou concedit el premi Nadal 1968 per l’obra Un hombre que se parecía a Orestes. Pòstumament fou publicat Ver Galicia. Ollar Galicia (1982).

Llegir més...