i Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier

biologia biol
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Montbéliard, 23 d’agost de 1769 — París, 13 de maig de 1832

Estudià teologia a Stuttgart. El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire. L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu. Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França. Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració. Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia. La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre que uns altres s’exclouen per definició. Per exemple, els animals que tenen banyes i peüngles tindran sempre una dentadura d’herbívor; per contra, els que tenen urpes hauran de tenir per força una dentadura de carnívor. Fonamentant-se en aquesta llei i en la de la subordinació dels òrgans, pogué reconstruir espècies desconegudes només amb alguns fragments ossis. Cuvier creia en la invariabilitat de les espècies i en la generació espontània. Desenvolupà la teoria de les catàstrofes per explicar l’exterminació dels animals, la qual retardà molt l’acceptació de la teoria de l’evolució. Les seves obres més importants són Leçons d’anatomie comparée (1800-05), Recherches sur les ossements fossiles (1821-24) i Le Règne animal distribué d’après son organisation (1816-29).

Col·laboració: 
MPR
Llegir més...