L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta (Hanan Qusqu) i ciutat baixa (Huri Qusqu); el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions. La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial. Els barris moderns són a la part baixa. És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or. És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa. Té aeroport. Centre d’ensenyament superior: Universidad Nacional de San Antonio Abad, fundada el 1692. Hom en desconeix l’origen i quins foren els primers pobladors. A l’arribada dels espanyols era la capital de l’imperi incaic i continuà essent la capital del Perú durant la primera fase de la conquesta. Hi tingué lloc la batalla de Cusco entre els dos fills de Huaina Capac, el primogènit Huascar i Atahualpa, el qual ostentà la corona d’emperador fins que fou assassinat per Pizarro (1533). Sobre la ciutat fou edificat el Cusco espanyol (1534). Fou un centre de revoltes importants, entre les quals es destaquen la de Manco Capac II (1536-45) i la de Tupac Amaru II (1780). El principal monument incaic és el temple de Coricancha, dedicat al déu sol; guardava les mòmies dels emperadors i els principals tresors de l’imperi. Una part dels seus murs exteriors foren emprats per a la construcció del temple cristià de Santo Domingo. Es destaquen també els murs exteriors de la “casa de les verges del sol”, a l’església actual de Santa Catalina. Al palau de l’arquebisbe de Cusco hom conserva la “pedra dels dotze angles”, obra mestra dels picapedrers indígenes. Es conserva perfectament la fortalesa de Sacsahuaman, amb tres rengles de fortificacions formant entrants i sortints angulars; actualment s’hi celebren festes i danses folklòriques. Entre els edificis de l’època colonial es destaca la catedral (del s. XVI), construïda sobre els plànols de Francisco Becerra, de tres naus, amb encreuament d’ogives i amb la façana barroca (1657). Són dignes d’esment, també, l’església de la Companyia de Jesús (1651-68), el Convento de la Merced i la Casa del Almirante (del s. XVII).
Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant