Intervingué en la guerra dels Set Anys; destacà en les campanyes d’Itàlia (1792-93), on fou ascendit a general. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80. Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig del 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya. Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 de setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat. Dugommier li tornà a confiar (gener del 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà a Carnot un pla d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, aprovat pel Comitè de Salvació Pública i diferit d’acord amb Dugommier. Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins el 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.