Deixeble de Josep Campabadal. A dotze anys feu el seu primer concert. Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu i, l’any 1876, la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brussel·les, on coincidí amb E. Fernández Arbós, i on estudià piano amb L. Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb F.A. Gevaert i orgue amb Mailly.
Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi d’aquest instrument. També estudià cant pla. De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però deixà el país per ocupar una plaça d’organista al nord de França.
El 1887 s’establí definitivament a Barcelona, on fou organista de diferents esglésies. El seu nom apareix en diferents concerts d’orgue i, el 1894 l’Ajuntament de Barcelona el nomenà organista de l’orgue del Palau de Belles Arts, un dels instruments més importants a la Barcelona de l’època.
Des del 1896 fou professor d’orgue, de contrapunt i de fuga a l’Escola Municipal, i d’harmonia al conservatori del Liceu, i també treballà com a organista del Gran Teatre del Liceu.
La seva producció religiosa i profana, especialment per a orgue, és inèdita. L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, amb composicions seves. El també músic Enric Daniel era nebot seu.