Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir. Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn (‘Espill de les dones’) i Kēpos Kharitōn (‘Jardí de les Gràcies’) constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics.