Fill de Jeroni Darder i Feliu (Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889), també veterinari.
Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural. Dirigí El Zookeryx, El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada. Publicà Hidrofobia (1876), El conejo, la liebre y el lepórido (1910), Cría industrial de la trucha (1913) i Piscicultura (1913), en català.
El seu germà Antoni Darder i Llimona (Barcelona 1858 — 1917), també veterinari, investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.