Debutà als catorze anys en el film Le bal (1931), de Wilhelm Thiele. Treballà a França i a Hollywood. Actuà a Mayerling (1935), d’Anatole Litvak, Ruy Blas (1947), de Pierre Billon, Le rouge et le noir (1954), de Claude Autant-Lara, Alexander the Great (1956), de Robert Rossen, Pot-bouille (1956), de Julien Duvivier, Les demoiselles de Rochefort (1967), de Jacques Démy, Vingt-quatre heures de la vie d’une femme (1968), de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre (1973), de Francesc Rovira i Beleta i Une chambre en ville (1982), de Jacques Démy, entre molts altres títols. Els seus personatges solen ésser una combinació d’ingenuïtat i astúcia. Des dels anys setanta actuà cada cop més en teatre i televisió. Pràcticament retirada des dels anys noranta, reaparegué el 2002 en 8 femmes, de François Ozon, film pel qual guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín, compartit amb la resta de coprotagonistes, i en Nouvelle Chance (2006), d’Anne Fontaine. El 1985 obtingué un César honorífic.
Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Actriu cinematogràfica francesa.