i Das | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Das

Nom antic deAdàs
Municipi
Baixa Cerdanya
Nom antic deAdàs
Ajuntament de Das
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
227 h
[2009]
Extensió: 
15 km2

Situació i presentació

S'estén al vessant NW de la Tosa d’Alp, dita ací la Tosa de Das, des del cim on coincideix amb els termes cerdans d’Alp i Urús i amb el de Bagà (Berguedà), fins a la plana, on transcorre el Segre.

El municipi comprèn una gran part de la vall del torrent de la Valira o la Valirota, que aflueix al Segre prop de Sanavastre. La Valirota neix a la Coma Oriola, sota la Tosa, i a l’W el seu curs fa de límit municipal amb Urús fins a l’altura d’aquest poble veí, a partir del qual el curs del torrent s’endinsa en la plana dasenca. El termenal amb Prats i Sansor, també a ponent, és una línia irregular que arriba fins al Segre, riu que al N forma el límit amb Isòvol. També al N el terme de Das limita amb Ger. Al NE, el pla d’Estoll és fita amb el terme d’Urtx, i a l’E, aigua amunt de Mosoll, la partió amb Alp passa per la muntanya del Cap del Bac Gran i arriba fins a la Tosa. Gairebé tota la part muntanyosa del terme és compresa dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El municipi comprèn, a més del poble de Das, els pobles de Sanavastre i Mosoll, la caseria de Tartera i la Urbanització Tartera.

El terme és travessat per la carretera comarcal C-1411 que comunica Das amb els pobles veïns d’Alp i Urús, i que prop de Riu (Riu de Cerdanya) enllaça amb el túnel del Cadí. Més al N, al pla, hom pot circular per la carretera local d’Alp a Bellver per Prats i Baltarga. A la plana del Segre, a llevant de Sanavastre, hi ha la pista de l’aeròdrom de la Cerdanya, amb accés per carretera des del mencionat poble i des d’Alp.

Dins el terme, als paratges de Coma Oriola i els Cóms, amb accés per carretera de muntanya, es troben remuntadors que al cap del Bosc i a la font del Rector enllacen amb la xarxa d’instal·lacions de l’estació d’esquí de Masella, situada entre els termes d’Urús, Das i Alp.

Das és documentat al segle X: Adaç i Adaz. Posteriorment formà part de la baronia d’Urtx, que posseïren els Urtx fins que el 1316 fou adquirida pel rei. A Das també tingué béns el monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XVII Das, Sanavastre, Mosoll i Tartera, eren del rei.

La població i l'economia

Segons el fogatjament de cap a 1365-70, a Das hi havia cinc focs reials de la vegueria de Cerdanya. A Das hi havia 7 focs el 1553 (aquest any n'hi havia 6 a Mosoll i 8 a Sanavastre) i 28 el 1595 (7 i 9 respectivament a Mosoll i Sanavastre). La població (dasencs) augmentà molt a tots els llocs del terme al llarg del segle XVIII: el 1718 hi havia 190 h a Das, 39 a Mosoll i 62 a Sanavastre, el 1778 eren 299, 45 i 61, i el 1830, 335, 42 i 85 respectivament. En endavant, les xifres són més dissemblants i, mentre que Das disminueix d’habitants el 1842 (216), Mosoll es manté (46) i Sanavastre augmenta (107). En aquests dos darrers llocs les xifres són molt semblants el 1857 (46 i 102), però Das augmentà fins a 246 h. A partir del 1860 les dades apareixen ja aglutinades: 377 h per a tot el terme municipal. En endavant i amb alguna oscil·lació, la població tendirà a baixar progressivament fins a l’inici de la dècada de 1980: 354 h el 1900, 253 h el 1930, 219 h el 1950, 204 h el 1970 i 134 h el 1981. A partir d’aquest any els registres evidencien un augment demogràfic gradual i petit, amb 138 h el 1986, 142 h el 1991, 151 h el 2001 i 171 h el 2005.

L’economia del municipi de Das s’ha basat tradicionalment en el sector primari, que ocupa el 28,21% (2001) de la població. El terreny forestal s’estén sobretot per la zona muntanyosa del terme. El terreny agrícola és ocupat en gran part per pastures permanents i en les terres llaurades, els principals conreus són els cereals (blat, sègol i civada), les patates i el farratge, encara que també hi ha horta i fruiters. La ramaderia és representada pel bestiar porcí, boví, oví i equí.

L’antiga mina de lignit de Sanavastre, oberta a mitjan segle XIX, a cel obert, es va tancar. Hom n'extreia lignit o marga destinat a la fabricació d’adobs per a l’agricultura i combustible per a les centrals tèrmiques. Als marges del Segre es duen a terme extraccions d’àrids.

Bé que la tradició és anterior, els darrers anys del segle XX la població s’ha convertit en un centre d’estiueig apreciable i fins i tot s’hi han construït diverses urbanitzacions. L’anomenat turisme rural disposa d’allotjament en residències-cases de pagès.

El poble de Das

El poble de Das, que tenia 86 h el 2001, és situat a 1.219 m d’altitud, al faldar de la muntanya i de cara a l’extensa plana conreada. L’església parroquial de Sant Llorenç és obra d’un modern neogòtic, amb transsepte i campanar de torre sobre la porta a ponent. El nucli vell de la població, més la zona de xalets i apartaments, constitueixen un centre d’estiueig, tradició iniciada a la darreria del segle XIX pel filantrop Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), periodista i dramaturg, que en morir deixà diversos llegats, com la Biblioteca Arús a Barcelona i, a Das, l’edifici centenari de la casa del comú, utilitzat abans com a escola. Restaurat el 1989, a més de l’ajuntament acull la Col·lecció Museu de Das, on destaquen les col·leccions d’eines antigues. El campanar de la casa del comú i el de l’església parroquial donen una fesomia particular al poble, fàcilment recognoscible des de lluny.

Tocant al poble per la banda de ponent hi ha la capella de Santa Bàrbara, de planta rectangular. També prop del poble, camí del coll de Jou, hom troba les ruïnes de la torre de Das, fortalesa que defensava aquest camí i que fou un dels llocs fortificats que el 1474 es revoltaren contra Lluís XI de França. En resta un basament atalussat de forma rectangular.

A l’agost, Das celebra la festa major de Sant Llorenç i al desembre la festa petita de Santa Bàrbara.

Altres indrets del terme

La caseria de Tartera, amb 7 h empadronats el 2001, és situada a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira, a uns 1.177 m d’altitud. Hi ha l’antiga església parroquial de Sant Julià, romànica; és un edifici restaurat, de dues naus, més curta la de tramuntana i capçades per sengles absis semicirculars. La nau central, molt estreta, té el mur de migdia reforçat per unes arcades adossades a fi de poder aguantar la volta de canó, també molt estreta. Les teulades són de lloses de llicorella. El lloc és esmentat en la forma actual en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Hi ha el Club Esportiu Tartera. La festa major es celebra a l’agost (Mare de Déu dels Àngels). Prop de Tartera hi ha la urbanització homònima, que enllaça amb la de Prats (Prats i Sansor), anomenada el Pla. El 2001 tenia 7 h empadronat.

El poble de Sanavastre, que tenia 61 h el 2001, és emplaçat vora l’aiguabarreig de la Valirota amb el Segre, a 1 081 m d’altitud. L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici romànic, amb l’absis modificat i capelles adossades. Al setembre se celebra la festa major. Sanavaster cum Vicinulas és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Aquest darrer lloc citat és el desaparegut despoblat de Vencilles.

A la dreta de la Valirota hi ha el poblet de Mosoll, amb 10 h el 2001, aigua avall de Das, a 1.110 m d’altitud. L’església, antiga parròquia de Santa Maria, és romànica, d’una sola nau amb absis semicircular llis que hi enllaça per un doble arc de plegament. Al seu subsol hom realitzà l’excavació d’unes sitges d’època anterior a la construcció de l’església. En procedeixen dos frontals d’altar, avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, un dels quals és el cèlebre dels Tres Reis. L’església fou restaurada el 1987 i s’hi han fet alguns concerts. La festa major es celebra el 15 d’agost. A Mosoll hi tenia pretensions Arnau de Castellbò, però el 1187 les abandonà a favor del monestir de Sant Martí de Canigó. Era un lloc reial als segles XIV i XVII. Aigua amunt del poble de Das, al camí del coll de Jou, hi ha la casa de la Pardinella, avui en ruïnes. Aquesta zona és un bon centre d’excursions de muntanya, de la Tosa al coll de Jou, a Moixeró i al coll de Pendís.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...