i Alphonse Daudet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alphonse Daudet

Alphonse Daudet
© Fototeca.cat
literatura lit
Novel·lista francès.
Nimes, 13 de maig de 1840 — París, 17 de desembre de 1897

Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose (1868), Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), Les contes du lundi (1873), entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne (1872). Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Jack (1876), Le Nabab (1877), Numa Roumestan (1881) i Sapho (1884) són obres que tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari: Souvenirs d’un homme de lettres (1888), Trente ans de Paris (1888), À travers ma vie et mes oeuvres (1888).

Col·laboració: 
AVM
Llegir més...