Daurel e Beton

Cançó de gesta occitana relacionada amb el cicle carolingi, de la qual resten els 2200 primers versos.

Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone. Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui. Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel. Hi són importants els elements novel·lescs i realistes. Té un caràcter arcaic (màgia i crueltat) i, paradoxalment, implica una certa innovació social (exaltació del plebeu).