i Copa Davis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Copa Davis

esports esport
Competició de tennis masculina celebrada anualment entre equips que representen els respectius estats.

Fou creada el 1900 pel jugador Dwight F. Davis. El trofeu consisteix en una enciamera o ponxera d’argent. Fins el 1904 fou disputada només pels EUA i la Gran Bretanya, i des del 1912 és organitzada per la Federació Internacional de Tennis. A partir del 1970 la Copa Davis és disputada per jugadors professionals en cinc partits, quatre d’individuals i un de dobles durant tres jornades consecutives i amb la intervenció màxima de quatre jugadors per equip. Guanya l’equip que aconsegueix tres victòries o més. Els participants són repartits per zones geogràfiques (europea, asiàtica i americana) i es van eliminant, fins a arribar a proclamar els aspirants. Fins el 1972 el guanyador de l’any anterior no havia de disputar l’eliminatòria, i des del 1981 el grup d’aspirants que disputa l’accés a la competició és format per 16 equips amb una zona de descens de quatre posicions, que ocupen anualment els quatre equips més ben situats en la seva zona geogràfica (1 per Amèrica, 1 per Àsia i 2 per Europa). Austràlia i els EUA n'han guanyat la majoria d’edicions, i en menor proporció, també la Gran Bretanya, França, Alemanya i Suècia. L’equip espanyol ha aconseguit quatre títols (2000, 2004, 2008, 2009 i 2011). El 1963 hom instituí la versió femenina de la Copa Davis, la Copa de la Federació, guanyada el 1991 i els anys 1993, 1994 i 1995 per l’equip espanyol.

Llegir més...