i Humphry Davy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Humphry Davy

Humphy Davy
© Fototeca.cat
física fís i química quím
Químic i físic anglès.
Penzance, Cornualla, 17 de desembre de 1778 — Ginebra, 29 de maig de 1829

Autodidacte, el 1798 ingressà a

la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen. El 1800, Rumford el féu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres; el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president (1820-27). Arran de l’invent de la pila d’A.Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric. El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos; seguint el mateix procés descompongué minerals alcalinoterris i aïllà el bari, el calci, l’estronci i el magnesi; obtingué el bor escalfant bòrax amb potassi; fixà la relació real entre el clor i l’hidrogen en el clorur d’hidrogen, i descobrí l’acció blanquejant del primer. L’any 1811 descobrí el fenomen de l’arc elèctric, i el 1817, amb Faraday, les propietats característiques del platí. Ideà una làmpada de seguretat per a evitar les explosions de grisú a les mines ( làmpada de Davy ). Amb Volta i Faraday és considerat el fundador de l' electroquímica . Una gran part del seus treballs és recollida a Elements of Chemical Philosophy . Escriví també Salmonia i Consolations in Travel, or the last Days of a Philosopher.

Llegir més...