Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà. Fou professor de poesia a Oxford (1951-56). Traduí Virgili i escriví assaigs i novel·les policíaques (amb el pseudònim de Nicholas Blake ). La seva lírica evolucionà vers l’individualisme: Transitional Poem (1929), From Feathers to Iron (1931), The Magnetic Mountain (1933), A Time to Dance (1935), Collected Poems (1954), The Room and other Poems (1965) i The Whispering Roots (1970).