DDT

1,1,1-tricloro-2,2-bis(-clorofenil) età, C14H9Cl5
m
Química

DDT

Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.

Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC. Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics. La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes. Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001. Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària.