i Claude-Achille Debussy | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Claude-Achille Debussy

Claude-Achille Debussy
© Fototeca.cat
música mús
Compositor francès.
Saint-Germain-en-Laye, 22 d’agost de 1862 — París, 25 de març de 1918

Estudià a París amb César Franck i amb Massenet. El 1884 guanyà el premi de Roma amb la cantata L’Enfant prodigue . Les obres que trameté al conservatori de París des d’Itàlia suscitaren la indignació general per la seva llibertat d’estil. En l’orquestració reflecteix la de Wagner, però amb més subtilesa tímbrica. En l’harmonia, aportà el conreu dels acords de quatre o més sons, per superposició de terceres; fou influït per Musorgskij en la música vocal, i en la de piano sembla fer una síntesi de procediments propis del clavecí, de Chopin i de Liszt, bé que amb fórmules pròpies, fruit d’un domini del llenguatge de l’instrument, amb el qual assolí nombrosíssims mitjans nous d’expressió. Féu un ús constant d’acords paral·lels, de llargs pedals de ressonància, d’harmonies modals o d’un atonalisme equívoc, i donà una gran valoració als silencis. La seva harmonia, que ha estat anomenada “impressionista”, resulta —al costat de l’expressionisme atonal de l’Escola de Viena— un dels dos pilars més alts de la música actual. Per a l’escena escriví l’òpera Pelléas et Mélisande (1892-1902), sobre text de Maeterlinck, el “misteri" Le martyre de Saint-Sébastien (1911), per a una obra de D’Annunzio, i els ballets Khamma (1912), La boîte à joujoux i Jeux (1913), la seva obra mestra. Per a orquestra, es destaquen Prélude à l’après-midi d’un faune (1892-94), La mer (1905), Images (1906-09), etc. La seva obra de cambra és important: un quartet de corda (1893) i tres sonates per a diferents instruments. Per a piano escriví la Suite Bergamasque (1890-1905) —que conté el divulgadíssim “clar de lluna"—, diverses sèries d' Images , preludis i estudis, i les Estampes (1903), i també lieder d’una gran bellesa ( Chansons de Bilitis , 1897). Publicà un gran nombre d’articles de crítica i d’estètica musical. El 1921 en fou publicada una selecció amb el títol Monsieur Croche antidilettante.

Col·laboració: 
JoSS
Llegir més...