La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA (1776) i del pensament dels filòsofs del s XVIII. Proclamà la igualtat de tots els homes (article 1), i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió (article 2). Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general (article 6), instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la inviolabilitat del dret de propietat. Fou utilitzada com a preàmbul de la constitució del 1791 i tingué una gran influència en tots els moviments posteriors d’alliberament de l’absolutisme.