i Julius Wilhelm Richard Dedekind | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Julius Wilhelm Richard Dedekind

Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
matemàtiques mat
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Brunsvic, 6 d’octubre de 1831 — Brunsvic, 12 de febrer de 1916

Professor al politècnic de Zuric (1858) i a la Technische Hochschule de Brunsvic (1862-1912), ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna: el formalista (culminat en l’obra de Hilbert), que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista ( Was sind und was sollen die Zahlen ?, ‘Què són i per a què serveixen els nombres?', 1888), que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell. Construí una teoria general dels ideals partint de la teoria dels nombres ideals d’Ernst Kummer, i a Über die Theorie der ganzen algebraischen Zahlen (1879) l’emprà per tal d’elaborar la moderna teoria dels nombres algèbrics, segons la qual aquests prenen els ideals com a elements exclusius de factorització. A Stetigkeit und irrationale Zahlen (‘Continuïtat i nombres irracionals’, 1872) definí els nombres irracionals per mitjà del concepte de tall dins el conjunt dels racionals, teoria que ha esdevingut clàssica. Una gran part dels treballs de Dedekind —per exemple els que afecten la teoria de grups duals, elaborada entre el 1897 i el 1900 i que a partir del 1933 ha donat lloc a la construcció de la teoria de xarxes— han estat desenvolupats en una època molt posterior, fet que dóna una bona indicació de l’abast de la influència de la seva obra en la matemàtica actual.

Llegir més...