Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon; es doctorà a la Sorbona el 1932. Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla (1924), a São Paulo (1934), a Rio de Janeiro (1936) i a Quebec (1946). Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué (1971) el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans. És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc. Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció de lletres del nou Centre Universitari de Perpinyà. Membre corresponent de l’IEC (1964).