De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta. El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo. Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors. Peppino formà una companyia pròpia (1945), i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo. Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger. Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità: Ditegli sempre di sì (1932), Natale in casa Cupiello (1931). Tractà també temes de gran significat humà i social, que ambientà generalment al Nàpols de la postguerra (Napoli milionaria, 1945; Questi fantasmi, 1946; Filomena Marturano, 1946; El sindaco del Rione Sanità, 1961), i familiars (Mia famiglia, 1953; Bene mio, core mio, 1956). Els germans De Filippo han treballat també al cinema. Eduardo ha actuat de director i guionista, especialment en pel·lícules basades en les seves comèdies (Napoli milionaria, 1950; Filomena Marturano, 1951; Questi fantasmi, 1954), i com a actor en L’oro di Napoli (1954), de Vittorio De Sica. Fou elegit senador vitalici (1981).