i Daniel Defoe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Daniel Defoe

Daniel Defoe
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
literatura lit
Escriptor anglès.
Londres, 1660 — Londres, 24 d’abril de 1731

El seu pare volia que fos clergue, però ell no tenia vocació i es dedicà al comerç; durant la seva vida abastà una àmplia gamma d’activitats mercantils. El 1685 participà en una rebel·lió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller. Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes; mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, féu fallida. Durant el regnat de la reina Anna escriví, en defensa dels puritans, el libel The Shortest Way with the Dissenters (1702), que li valgué la picota i la presó, d’on el tragué el polític tory Harley, al servei del qual fou propagandista i agent secret. Durant el regnat de Jordi I fou el periodista polític més important de l’època, sempre al servei del govern, amb un criteri de signe liberal. La seva activitat incansable no havia millorat el seu estat financer, i això el decidí a escriure obres de temàtica variada: de política i història fins a un tractat moral sobre les relacions domèstiques ( The Family Instructor, 1715-18). Cap al final de la seva vida publicà una relació sobre un famós nàufrag: The Life and Strange Adventures of Robinson Crusoe (1719). L’obra esdevingué una novel·la l’èxit de la qual el menà a escriure'n dues continuacions (el 1719 i el 1720). Publicà en pocs anys altres novel·les: The Life of Captain Singleton (1720), The Fortunes and Misfortunes of the Famous Moll Flanders (1722), A Journal of the Plague Year (1722), The History and Remarkable Life of Colonel Jack (1722) i Roxana (1724). Més tard abandonà el gènere, i fins a la seva mort continuà publicant obres diverses. De la seva vastíssima producció —uns 500 títols— sobresurt un bloc de novel·les suficient per a fer de Defoe un dels millors novel·listes de tots els temps; concís i expressiu, penetrant en l’observació dels fets, artista nat, narrador funcional i apassionat, deixava que es traslluïssin com a fons dels seus relats zones de realitat documental i psicològica; creà mites perdurables, com el de Robinson. Burgès pietós, actiu, pràctic i inquiet, fou, sense proposar-s’ho, el pare de la novel·la moderna.

Col·laboració: 
CPu
Llegir més...