Fill de Sunyer I, era probablement net de Bel·ló de Carcassona i cosí de Guifré el Pelós de Barcelona.
Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II. Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb. Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals. El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada.
Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’instal·lar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei. Això feu creure que Delà havia estat comte de Girona; i més encara pel fet que adquirí la que després es digué Vilajuïga per als jueus expulsats de Girona.
Era casat amb Quíxol, de la qual hagué dues filles, Ranlo, abadessa de Sant Joan, i Virgília, amistançada de Miró II el Jove, comte de Cerdanya-Besalú.