Fou ministre de colònies (1893-95) i d’afers estrangers (1898). La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa. Fou ministre de marina (1911-13) i ambaixador a Peterburg (1913-14). Novament nomenat ministre d’afers estrangers (1914-15), hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara.