i Delfinat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Delfinat

SinònimVienès, sdelfinat del Vienès, Nom occità deDalfinat (oc), Nom francès deDauphiné (fr)
SinònimVienès, sdelfinat del Vienès, Nom occità deDalfinat (oc), Nom francès deDauphiné (fr)
Delfinat El cim de Barre des Écrins, als Alts Alps
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.

Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble. La regió és dividida en dos sectors: al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença. La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble. És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals (blat i blat de moro) i de fruiters, i amplis sectors de bosc. Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura. La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir.

Anomenat antigament Delfinat de Vienès, aquest territori feudal sortí de l’antic comtat de Viena quan l’arquebisbe Brochard, comte de Viena, infeudà (vers el 1029) la part meridional d’aquest comtat a Guigó I, comte d’Albon. Els senyors d’aquest feu foren anomenats delfí, títol que donà nom al territori que regien. Fou governat per tres dinasties: la d’Albon (1029-62), a la qual pertangué Guigó II, marit d’Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona, la de Borgonya (1192-1281), iniciada per Guigó VI (mort el 1237), i la dels La Tour du Pin (1281-1349), començada per Humbert I (mort el 1307). Els delfins de Vienès augmentaren llurs possessions amb successives incorporacions: el Briançonès (1039), el Graisivaudà (vers el 1050), l’Embrunès, el Gapencès (1202) i Faucigy (1241), la qual cosa els permeté el control dels Alps meridionals. El darrer delfí, Humbert II (mort el 1355), que no tenia descendència, vengué el Delfinat al rei de França, i pel tractat de Romans (1349) fou lliurat a Carles (després rei Carles V), fill de Joan, duc de Normandia (després rei Joan II) i net del rei Felip VI. No fou incorporat, però, a la corona, sinó que constituí un apanatge autònom dels fills primogènits dels reis de França, fet pel qual aquests foren incorrectament denominats delfins de França. Entre el 1419 i el 1426 li foren annexats el Valentinès i Diés i, el 1447, Monteleimar. El 1560 fou annexat definitivament a la corona, i des d’aleshores el títol de delfí de Vienès fou portat honoríficament pels primogènits dels reis.

Data de revisió: 
2017-02-21
Llegir més...