L’aglomeració comprèn la capital de l’estat, Nova Delhi (7.174.755 h [1991]), ciutat nova d’aspecte modern i funcional, seu del govern, l’administració i les ambaixades, a la riba dreta del riu Yamunā, afluent del Ganges, al piedmont de l’Himàlaia, en una important cruïlla de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus i les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan, la qual cosa en fa el principal centre comercial del nord de l’Índia, especialment de productes agrícoles (cotó i cereals). La ciutat, que el 1901 tenia 208.575 h, ha crescut molt ràpidament, a raó d’un 10% anual, i la Vella Delhi ha assolit una densitat molt elevada (55.680 h / km2 [1961]). Travessada pel carrer d’Or, via comercial al voltant de la qual, en carrers i carrerons, viuen centenars de milers de persones i on s’han conservat les tradicions artesanals, encara avui molt desenvolupades, que consisteixen principalment en el treball de l’or, el vori, l’argent i els brodats. A aquestes indústries tradicionals s’han afegit les noves indústries, manufactures de cotó, ceràmica, vidre, productes químics, farina i materials de construcció; les indústries lleugeres inclouen la fabricació de peces de bicicleta i aparells de ràdio. Però el comerç hi és la principal activitat: concentra el 22% de la població activa. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: University of Delhi, fundada el 1922 i Jamia Millia Islamia, el 1920.
La història i el patrimoni artístic
Fundada al segle I, assolí una gran importància. Els musulmans l’ocuparen el 1193 i es convertí en la capital d’un extens soldanat.
El Qutb Minar (Delhi)
© Fototeca.cat
Destruïda per Tamerlà (1398), esdevingué el centre de l’imperi mogol de l’Índia i tingué una gran esplendor, fins a l’expedició del persa Nādir Shāh (1739). Els anglesos l’ocuparen el 1761 i el 1803, però el 1857 els sipais revoltats la convertiren temporalment en llur capital. El 1912 esdevingué la capital de l’Índia britànica, però el 1931 l’administració fou traslladada a la part nova, o Nova Delhi, que continuà essent la capital de la República de l’Índia. Entre els monuments musulmans sobresurt el Quṭb Minār (1226), de 72 metres d’alçada. Al segle XVII els grans mogols Jahāngīr i el seu fill Šhājahān referen el pla de la ciutat i donaren una gran importància a l’arquitectura de jardins; el principal monument d’aquest període és la mesquita de Jama.