En fou el primer soldà l’esclau i general turc Quṭb al-Dīn Aybak, el qual, entre el 1175 i el 1194, havia conquerit el país. El 1206 es proclamà independent. D’aquesta manera l’islam s’establí permanentment al nord de l’Índia. Aybak fundà el període anomenat dels reis esclaus , que es prolongà fins el 1290. Iltutmish (1211-36) estengué el territori en lluita amb els caps Rajput, contraris al domini estranger. Després d’uns quants anys d’inestabilitat provocada pel perill mogol, la dinastia dels Khaljī (1290-1320) reduí a vassallatge els principals regnes hindús del sud (1307-12) i frenà les incursions dels mogols. Després d’un període d’una certa estabilitat, que coincideix en gran part amb el govern de la dinastia dels Tughluq, el soldanat anà perdent part del seu territori: Dècan (1347) i invasió del nord per Tamerlà (1398-99), que arribà a saquejar Delhi. Al començament del s XV perdé l’autonomia, que recobrà parcialment sota la dinastia afganesa (1451-1526).
Mapa històric del soldanat de Delhi
© fototeca.cat
Principat musulmà fundat el 1192 i destruït a la fi del s XIV.