Es formà en l’ambient cultural i social del Milà posterior al Risorgimento, entre l’herència manzoniana i la rebel·lió de la scapigliatura, entre l’atenció pel socialisme humanitari i la inclinació pel verisme. Fundà, amb Capuana, Boito i altres, la revista La Vita Nuova i fou professor i secretari de l’Accademia Scientifico-letteraria d’aquella ciutat. El Milà d’aquells anys començava la seva ascensió a metròpolis industrial i tenia un ritme de vida tranquil i gris, que De Marchi reflectí a Milano e i suoi dintorni (1881), Milanin Milanon (1902) i fins i tot a les seves obres millors: Il cappello del prete (1888), Demetrio Pianelli (1890), Arabella (1892) —la seva obra mestra—, Giacomo l’idealista (1897) i Col fuoco non si scherza (1901). El sentiment de solidaritat humana que omple les seves novel·les es manifestà també en una notable activitat pedagògica que culminà en el llibre per a la joventut L’età preziosa (1888).