Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004. El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives. Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació. Els anys 2007-12 presidí el comitè directiu del premi Strega, la distinció literària més important d’Itàlia, i des del 2012 la Fundació Bellonci, que l’organitza. Publicà nombrosos estudis i assaigs, com ara la Storia linguistica dell’Italia unita (1963), Il linguaggio della critica d’arte (1965), Introduzione alla semantica (1965), Senso e significato (1970), Scuola e linguaggio (1977), L’Italia delle Italie (1979, premi Nonino 1994), Minisemantica. Dei linguaggi non verbali e delle lingue (1982), Ai margini del linguaggio (1986), Capire le parole (1994), La fabbrica delle parole (2005), Lezioni di linguistica teorica (2008), La lingua batte dove il dente duole (amb Andrea Camilleri, 2013) i In Europa son già 103. Troppe lingue per una democrazia? (2014). Lexicògraf destacat, és autor d’un Grande dizionario italiano dell’uso, en 8 volums (2007), a més d’altres diccionaris: Lessico di frequenza dell’italiano parlato (1993, en col·laboració) i Grande dizionario italiano dei sinonimi e dei contrari, en 2 volums (2010), entre d’altres. Membre de l’Accademia della Crusca (2009) i de l’Accademia Nazionale dei Lincei (2012), rebé la Gran Creu del mèrit de la República Italiana (2001) i el premi del President de la República (2006).