S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W. Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips. Graduat el 1945, paral·lelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx. Amplià la formació a París i a Saarbrücken (Alemanya). Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París. El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni. Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori romàntic, tot i que feu incursions en l’obra de J.S. Bach, del qual oferí interpretacions originals amb instruments d'època, i de Claude Debussy, dels quals enregistrà integrals, així com també de Robert Schumann i altres compositors. Fou també un destacat acompanyant de lieder, vessant en el qual destacaren les col·laboracions amb el tenor Dietrich Fischer-Dieskau i les sopranos Elisabeth Schwarzkopf i Elly Ameling. És autor d’assaigs sobre interpretació, part dels quals recollits a Abenteuer der Interpretation (‘L’aventura de la interpretació’, 1967). El 1970 publicà un estudi sobre les sonates de piano de Beethoven amb Paul Badura-Skoda. Entre altres distincions, rebé el Beethoven-Ring de l’Associació Beethoven de Viena (1977), la Medalla Mozart (1979) i el premi Schumann (1986).
Jörg Demus
© Fototeca.cat
Pianista austríac.