i Catherine Deneuve | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Catherine Deneuve

Catherine Deneuve
© Fototeca.cat
cinematografia cin
Actriu cinematogràfica francesa.
París, 22 d’octubre de 1943

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica. Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, (R. Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York), Belle de jour (1966), Tristana (1970), ambdues de L. Buñuel, Le dernier métro (F. Truffaut, 1980), L’africain (P. de Broca, 1983) Le lieu du crime (A. Téchine, 1986), Indochine (R. Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema), Place Vendôme (N. Garcia 1998, premi del Festival de Venècia), Dancer in the Dark (L. von Trier, 2000) i 8 femmes (F. Ozon, 2002). Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme falado (M.de Oliveira, 2003), Rois et reine (A.Desplechin, 2004), Les temps qui changent (A.Téchiné, 2004), Palais Royal (V.Lemercier, 2005), Le Concile de Pierre (G. Nicloux, 2006), Le Héros de la famille (T. Klifa, 2006), Après lui (G. Morel, 2007), Un conte de Noël (d’A. Desplechin, 2008), per la qual rebé un premi especial del jurat a Canes, Je veux voir (de J. Hadjithomas i K. Joreige, 2008) Mes stars et moi (de L.Colombani, 2008) i Le fille du RER (d’A.Téchiné, 2009).

Llegir més...