Deng Xiaoping

(Guangyuan, Sichuan, 22 d’agost de 1904 — Pequín, 19 de febrer de 1997)

Polític xinès.

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa (1934-35). Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central (1956-67)— i en el govern. Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre (1975-76 i 1977-80). El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula dirigent del partit, però en arribar al poder els reformistes esdevingué el veritable director de la política xinesa. El 1978 aconseguí que el politburó aprovés el seu programa de reforma econòmica, que ha fet de la Xina una potència econòmica emergent al llarg de les dues dècades següents. En fort contrast amb la liberalització econòmica i la introducció progressiva del capitalisme, en el terreny polític Deng mantingué intacte el rígid autoritarisme propi dels règims comunistes, i respongué invariablement amb la repressió als moviments cada vegada més nombrosos en favor de la democràcia i a les reivindicacions independentistes, o simplement autonomistes, de les minories nacionals en territori xinès, com ara els tibetans. En aquesta segona etapa, Deng Xiaoping detingué diversos càrrecs de la cúpula del Partit Comunista, entre els quals el de cap suprem de l’exèrcit (1981-90).